Els criteris de qualitat de l’oli d’oliva verge extra de la DOP Oli Terra Alta vénen definits per determinacions químiques. Entre elles, el grau d’acidesa, l’estat d’oxidació i principalment pels resultat de l’anàlisi sensorial de les característiques organolèptiques. Aquestes, son definides per un panell de tastadors experts a quantificar la presència o absència de defectes i atributs positius, principalment l’afruitat amb les seves variants.
La valoració sensorial de l’oli d’oliva es regeix per un mètode científic elaborat pel Consell Oleícola Internacional (COI) per valorar les característiques del sabor (estímuls olfacte- gustatius, tàctils, quimiosintètics), amb atributs positius i negatius.
L’oli d’oliva verge extra (categoria superior) de la DOP Oli de Terra Alta es caracteritza per la seva diversitat aromàtica i gustativa, que conté un sabor afruitat a principi de campanya, lleugerament picant i amarg. A mesura que aquesta avança, és més dolç. Presenta unes connotacions aromàtiques que ens recorden l’ametlla i la nou verda, amb un màxim d’acidesa de 0.5º.
Podeu trobar tots els productes a la pàgina els nostres olis.
Oli Terraltí
La marca d’oli Terraltí es va registrar a l’OEPM ( Oficina Española Patentes y Marcas). Amb l’objectiu de potenciar la promoció del nom de la Terra Alta amb l’envasat de l’oli, i en un futur, poder comercialitzar l’oli de la DOP amb una marca única i potent.

Categories d’olis
La legislació vigent (reglament CE 1019/2002) estableix la denominació de venda i la informació sobre cada categoria d’oli d’oliva comestible:
-
Oli d’Oliva Verge Extra:
«Oli d’oliva de categoria superior obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics».
L’Oli de Oliva Verge Extra és el suc de l’oliva obtingut per procediments físics i que presenta una qualitat excepcional per al seu consum. És la categoria més alta dels olis d’oliva comestibles. S’obté de la simple molturació de les olives i de la separació que es duu a terme en l’almàssera a partir de fruits sans i en òptim estat de maduració. -
Oli d’Oliva Verge:
«Oli d’oliva obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics». -
Oli d’Oliva:
Conté exclusivament olis d’oliva refinats i olis d’oliva verges:
«Oli que conté exclusivament olis d’oliva que s’hagin sotmès a un tractament de refinat i d’olis obtinguts directament d’olives».
Zona de producció oli DOP Terra Alta
La demarcació geogràfica de la DOP Oli Terra Alta es compon dels termes municipals de la comarca de la Terra Alta i tres municipis de la Ribera d’Ebre. La superfície d’olivar és aproximadament de 9.900 ha, la qual representa més del 29% de la superfície total conreada de la comarca ( 33.000 ha). D’aquestes hectàrees, 4.200 es troben sota la DOP.
La distribució de la densitat de les plantacions d’oliverar és irregular, depenent de la configuració del terreny i de vegades es tracta d’un cultiu associat. No obstant, es pot establir una densitat mitjana estimada d’entre 70-80 arbres / ha. Finalment, si es tracta d’un cultiu associat, aquesta associació és amb:
- L’ametller. Amb aquest cultiu s’associa de manera intercalada.
- La vinya. Amb aquest cultiu s’associa per delimitar la parcel·la.
El terrer
En aquesta comarca es distingeixen tres unitats de relleu:
- La Serra Prelitoral constituïda per materials mesozoics, formant eixos anticlinals, tallats per falles.
- Una conca d’erosió excavada dins un illot miocènic de materials tous.
- Una plataforma estructural de materials oligocènics més resistents, la Terra Alta típica, inclinada gradualment cap al NW des de les Serres de Pessells i de la Fatarella, de 600 a 150 m d’altitud, com a part integrant de la depressió morfològica de l’Ebre.
Els sòls són en general d’estructura argilosa, granular, amb traços d’elements de gruix de baix contingut orgànic, reacció alcalina, deficiència en potasi i sobretot en fòsfor, ja que es tracta de materials originalment calcaris.
Clima
Aquesta zona gaudeix, com la majoria de les zones de cultiu de l’ olivera, de clima mediterrani. Però a diferència de la resta, les particulars característiques orogràfiques d’aquest territori, fan que es creï un microclima especial, que afecta directament al cicle biològic de l’olivera. Com a conseqüència, també al seu fruit, l’oliva.
Característiques diferenciadores:
1) Altitud: Es tracta d’un altiplà d’una mitjana de 400 m sobre el nivell del mar.
2) Barreres naturals. A la comarca hi conflueixen tres nervadures muntanyoses: les anomenades de “Pàndols” i “Cavalls” amb cotes màximes de 700m i la més important, en el seu extrem septentrional amb cotes màximes de 1.400 m, anomenada “Els Ports”. Tot això, configura una orografia particular, que li proporciona aquest microclima.
3) Vents: A més, i com a conseqüència també d’això, són de cabdal importància els vents propis del territori, no per la seva força (que no la tenen en excés), sinó pel que aporten al cultiu. Cal destacar els dos més importants i amb nom propi en el territori. Per una banda, la “Garbinada” i el “Cerç”. El primer, perquè aporta la humitat necessària per a aquest cultiu, i el segon, perquè per les seves característiques i freqüència evita molts problemes sanitaris (fongs) i ajuda que la matèria primera de l’oli maduri sense problemes i arribi en condicions excel·lents als molins.
El Consell Regulador DOP Oli Terra Alta té reconegudes al seu Reglament quatre varietats d’oliva:
-
Empeltre: És la varietat principal i tradicional de la Terra alta. El seu nom deriva de la paraula empelt i prové del fet que aquesta varietat es va empeltar sobre altres més antigues o sobre ullastres. És la varietat principal a la vall de l’Ebre i a les illes Balears, amb una superfície aproximada de 76.000 ha. De les quals, 10.000 ha són presents a la zona de producció de la DOP Terra Alta. És una varietat amb bones perspectives comercials per la seva doble aptitud: l’oli i l’oliva negra de taula. És apreciada pel seu bon rendiment gras i el grau elevat de polifenols que conté, que ajuda a conservar més temps l’oli amb tot els seus atributs.
-
Farga: És una de les varietats d’olivera més antiga, és possible que ja existís a l’època dels àrabs. Es cultiva principalment a Castelló i Tarragona. És molt apreciada per la qualitat sensorial del seu oli i pel seu elevat rendiment gras.
-
Arbequina: És la segona varietat que es cultiva a la Terra Alta. El seu nom prové del poble d’Arbeca, on es creu que es va iniciar el seu cultiu. És la varietat més extensa a Catalunya i és molt productiva, regular i de ràpida entrada en producció. És la varietat idònia pel coupage amb la varietat empeltre que ens aporta un oli més afruitat amb tocs d’amarg que combinen amb la dolçor de la varietat empeltre.
-
Morruda: Varietat minoritària a la DOP. El seu nom fa referència a la presència d’un mugró gran al punt estilar de l’oliva. Es cultiva principalment per les províncies de Castelló i sud de Tarragona.