Els criteris de qualitat de l’oli d’oliva verge extra de la DOP Oli Terra Alta vénen definits per determinacions químiques. Entre elles, el grau d’acidesa, l’estat d’oxidació i principalment pels resultat de l’anàlisi sensorial de les característiques organolèptiques. Aquestes, son definides per un panell de tastadors experts a quantificar la presència o absència de defectes i atributs positius, principalment l’afruitat amb les seves variants.
La valoració sensorial de l’oli d’oliva es regeix per un mètode científic elaborat pel Consell Oleícola Internacional (COI) per valorar les característiques del sabor (estímuls olfacte- gustatius, tàctils, quimiosintètics), amb atributs positius i negatius.

L’oli d’oliva verge extra (categoria superior) de la DOP Oli de Terra Alta es caracteritza per la seva diversitat aromàtica i gustativa, que conté un sabor afruitat a principi de campanya, lleugerament picant i amarg. A mesura que aquesta avança, és més dolç. Presenta unes connotacions aromàtiques que ens recorden l’ametlla i la nou verda, amb un màxim d’acidesa de 0.5º.

Podeu trobar tots els productes a la pàgina els nostres olis.

La demarcació geogràfica de la DOP Oli Terra Alta es compon dels termes municipals de la comarca de la Terra Alta i tres municipis de la Ribera d’Ebre. La superfície d’olivar és aproximadament de 9.900 ha, la qual representa més del 29% de la superfície total conreada de la comarca ( 33.000 ha). D’aquestes hectàrees, 4.200 es troben sota la DOP.
La distribució de la densitat de les plantacions d’oliverar és irregular, depenent de la configuració del terreny i de vegades es tracta d’un cultiu associat. No obstant, es pot establir una densitat mitjana estimada d’entre 70-80 arbres / ha. Finalment, si es tracta d’un cultiu associat, aquesta associació és amb:

• L’ametller. Amb aquest cultiu s’associa de manera intercalada.
• La vinya. Amb aquest cultiu s’associa per delimitar la parcel·la.

En aquesta comarca es distingeixen tres unitats de relleu:

• La Serra Prelitoral constituïda per materials mesozoics, formant eixos anticlinals, tallats per falles.
• Una conca d’erosió excavada dins un illot miocènic de materials tous.
• Una plataforma estructural de materials oligocènics més resistents, la Terra Alta típica, inclinada gradualment cap al NW des de les Serres de Pessells i de la Fatarella, de 600 a 150 m d’altitud, com a part integrant de la depressió morfològica de l’Ebre.

Els sòls són en general d’estructura argilosa, granular, amb traços d’elements de gruix de baix contingut orgànic, reacció alcalina, deficiència en potasi i sobretot en fòsfor, ja que es tracta de materials originalment calcaris.

Aquesta zona gaudeix, com la majoria de les zones de cultiu de l’ olivera, de clima mediterrani. Però a diferència de la resta, les particulars característiques orogràfiques d’aquest territori, fan que es creï un microclima especial, que afecta directament al cicle biològic de l’olivera. Com a conseqüència, també al seu fruit, l’oliva.

Característiques diferenciadores:
1) Altitud: Es tracta d’un altiplà d’una mitjana de 400 m sobre el nivell del mar.
2) Barreres naturals. A la comarca hi conflueixen tres nervadures muntanyoses: les anomenades de “Pàndols” i “Cavalls” amb cotes màximes de 700m i la més important, en el seu extrem septentrional amb cotes màximes de 1.400 m, anomenada “Els Ports”. Tot això, configura una orografia particular, que li proporciona aquest microclima.
3) Vents: A més, i com a conseqüència també d’això, són de cabdal importància els vents propis del territori, no per la seva força (que no la tenen en excés), sinó pel que aporten al cultiu. Cal destacar els dos més importants i amb nom propi en el territori. Per una banda, la “Garbinada” i el “Cerç”. El primer, perquè aporta la humitat necessària per a aquest cultiu, i el segon, perquè per les seves característiques i freqüència evita molts problemes sanitaris (fongs) i ajuda que la matèria primera de l’oli maduri sense problemes i arribi en condicions excel·lents als molins.